Bio

No fa massa, un grup d’astrònoms va descobrir una nana roja, un exoplaneta a uns quatre anys llum del Sistema Solar en el qual, pel que sembla, es donen les condicions necessàries per a pensar en la possibilitat de vida; la meitat de la seua superfície està il·luminada, mentre que l’altra roman en la foscor. Els investigadors ho van batejar com Pròxima B. El retorn de Júlia porta el mateix nom amb justícia, mentre tots dos comparteixen l’esquelet fonamental de la seua condició: l’esperança que alberguen vida en el seu interior.

El segon disc de Júlia és el de la reubicació en la forma, no en el fons. Continuant la línia del sorprenent dream pop de Nuvolàstic (Malatesta Records, 2015), el grup s’ha replegat sobre si mateix i ha trobat la seua forma natural en un duo que, conjunturalment, adopta la forma de trio. Estela Tormo i Lídia Vila són el nucli perfecte de Júlia; la seua proposta, que es proposa -amb èxit- construir amb exuberància des de l’austeritat, no necessita res més. I, quan ho necessita, fa oscil·lar el seu so a partir de satèl·lits com el del productor Javier Vicente, Carasueño. Pròxima B ofereix una col·lecció que se submergeix amb facilitat en els paisatges sintètics i els mantres electrònics construïts a partir de sintetitzadors, programacions i caixes de ritme, però també gràcies al meticulós treball amb guitarres i veus. Huit cançons, seguint amb la línia d’austeritat qualitativa del seu primer disc, componen un segon lliurament que, gràcies a la versatilitat de les seues bases, les lletres construïdes amb el material del que estan fetes les metàfores i la tirada per la tornada necessària, situa a Júlia en l’estela de grups com Austra, però també les acosta als primers i més inspirats Maga.

El retorn als orígens de Júlia ofereix l’ambivalència excepcional del planeta que dóna nom al disc: llum i foscor, tot al mateix temps; de la base al Black Celebration que inaugura ‘Menta’ al desenvolupament hipnòtic de ‘Pròxima B’, passant per les guitarres d’‘Índica’, els sintetitzadors de ‘Diumenges’ o el ritme entremaliat de ‘Cap Parat’. Junts, tots els encerts de Pròxima B constitueixen l’evidència de l’enorme pas al capdavant de Júlia amb el seu segon disc.

Jorge Salas, periodista.

IMG_0079